Poblat neolític de ca n'Isach
A Palau-saverdera trobareu l’únic poblat Neolític (4.600a.C) recuperat i visitable de tot Catalunya. El jaciment està format per una cabana reconstruïda i per les restes de cinc cabanes originals. També hi ha cisternes, sitges i fogars, que donen una idea dels canvis que va comportar el pas del Paleolític al Neolític, de la vida nòmada a la sedentària, de la pesca i la cacera a l’emmagatzematge dels recursos naturals. El poblat va ser descobert el 1987 quan s’obrien els primers carrers de la urbanització del Mas Isach. Aquí s’hi han trobat peces de ceràmica, eines fetes de roca polida i útils de sílex. El poblat està emplaçat al carrer Bèlgica, molt a la vora del límit amb Pau. Si el voleu visitar, contacteu amb l’Ajuntament. Feu clic aquí, si voleu més informació.
Ermita de Sant Onofre
L’ermita de Sant Onofre, ja citada el 1362, està emplaçada a uns 400 metres d’alçada i és visible des de tota la plana empordanesa. Fou aixecada pels feligresos al segle XIV en un lloc de devoció i pelegrinatge on els palauencs anaven a suplicar bon temps per salvar les collites. Explica la llegenda que un pastor va trobar una imatge de Sant Onofre en una cova propera a aquest indret, que la va baixar fins a l’església del poble i que, l’endemà, la imatge ja tornava a ser a la cova. Admirats pel prodigi, els feligresos van bastir aquí l’ermita a la seva advocació. Cada any, per la segona Pasqua, els palauencs fan una romeria fins a aquesta ermita, acompanyada d’un dinar popular i d’una ballada de sardanes. Si sou visitants, no deixeu de fer l’excursió a peu de Palau a Sant Onofre
La Torre del rellotge
Antiga torre de defensa que es va aixecar per protegir el primer castell de Palau, que estava situat per sobre de la plaça Major, entre el rec del Sant Pare, el carrer de la Plaça i el carrer del Rall. Era una torre aïllada, que a final del segle XIV es va annexar al segon castell de la població, conegut popularment com el castell de Can Mèssio, aquest ja situat per sota de la plaça Major. L’any 1855, la torre es va reformar per col·locar-hi el rellotge que li dóna el nom. L’any 1970 es va arrebossar i emblanquinar i, a final dels 80, va recuperar la façana de pedra vista. Durant uns anys, es va fer servir aquesta torre com a punt de venda de peix. Actualment és de titularitat municipal i el seu rellotge continua marcant les hores a la part alta del poble.
Plaça Mirador, el balcó de l'Empordà
Aquesta plaça és un homenatge als 21 palauencs que van morir durant la Guerra Civil i és per això que hi ha un monument de Bonaventura Ansón, on estan gravats els noms de tots els veïns del poble que van morir per causa bèl·lica entre el 36 i el 39. La plaça és també una fantàstica talaia des d’on es pot contemplar una esplèndida síntesi del paisatge empordanès: el mar, amb la badia de Roses en primer terme; la plana, amb el protagonisme indiscutible dels Aiguamolls de l’Empordà, i la muntanya, pràcticament tota dins del parc natural del Cap de Creus.
El castell dels Vilamarí
Aquest castell es va aixecar entre els segles XIV i XV per ordre dels senyors de Vilamarí. La fortalesa es va annexar al que avui coneixem com la Torre del Rellotge, que era una construcció defensiva d’un castell anterior. Els Vilamarí van vendre el castell als Vilarig (1548) i aquests van esculpir el seu escut en una pedra que encara avui és visible. Va passar a mans dels Lanuza i dels comptes de Plasència, però el castell va anar perdent importància estratègica. Al s.XVIII ja estava arrendat a uns masovers que l’explotaven com una heretat rural i això va comportar els primers canvis estructurals. Al segle XX el castell fou adquirit per particulars. Als anys 60, es va aixecar un bloc de pisos sobre el que havia estat el pati d’armes. La Torre del Rellotge i dues torres rodones integrades dins d’una propietat privada són l’únic testimoni de l’antiga fortalesa.
L'església romànica de Sant Joan
És un temple de planta basilical amb tres naus paral·leles i tres absis semicirculars d’estil romànic llombard. L’església es va bastir entre els anys 1022 i 1070 sobre una antiga vila romana i ha experimentat importants transformacions. El 1899 es va afegir un pòrtic a sota del campanar i es va tapiar la primitiva porta d’accés lateral. Una gran reforma feta el 1981 va servir per enderrocar aquest pòrtic i per recuperar l’accés per l’antiga porta lateral. L’església està dedicada a Sant Joan Baptista i és per això que el poble celebra la Festa Major d’estiu cada 29 d’agost, quan es commemora la degollació d’aquest sant. Si voleu visitar l’església per dintre, contacteu amb l’Ajuntament i us hi acompanyaran.
La sala Vilamarí, a l'edifici de la biblioteca
A l’edifici de la biblioteca, carrer Nou 49, trobareu la sala Vilamarí, un espai dedicat a la història del poble i molt particularment, a les gestes de la nissaga Vilamarí, senyors de Palau-saverdera durant l’Edat Mitjana. Trobareu aquí una imponent reproducció del sarcòfag de Bernat II de Vilamarí (1448-1516), capità general de l’exèrcit marítim de la corona catalanoaragonesa. Va viure al castell del poble i és un personatge clau per entendre l’expansió catalana per la mediterrània. Va combatre naus turques, va perseguir corsaris, va participar a la Guerra Civil catalana amb un setge al port de Barcelona i va lluitar al nord d’Àfrica a les ordres del cardenal Cisneros. El seu avi, Bernat I de Vilamarí (1403-1463) va ser el responsable de la conquesta de l’illa grega de Castellroig, a 100 quilòmetres de l’illa de Rhodes, que marca el límit oriental de l’expansió catalana per la mediterrània.
La Cooperativa, entitat històrica
La Cooperativa Agrícola de Palau-saverdera es va constituir el 1933 i inicialment es va estructurar en tres seccions, una dedicada a l’oli; l’altra als cereals i la tercera, al vi. El 1955, un any abans de la gran glaçada que va acabar amb bona part de les oliveres, la meitat dels pagesos palauencs estaven afiliats a la Cooperativa i aquell any es van obtenir 122.419 litres d’oli. Avui la Cooperativa està especialitzada únicament en la producció d’oli i compta amb una quarantena d’associats. La producció oscil·la entre els 50.000 litres del 2011 i els 22.000 litres del 2012. A la botiga de la Cooperativa podeu comprar-hi oli, vi i tota mena de productes de la terra.
La font de Dalt, aigua cobdiciada
L’aigua de la font de Dalt és un atractiu de primer ordre per a moltes persones que vénen de fora, la recullen en garrafes i se l’emporten cap a casa. És una aigua de gust neutre i de gran frescor, que agrada a tots els paladars, tot i que no té cap garantia sanitària. L’aigua brolla en una deu propera i arriba fins a la font a través d’una canalització artificial soterrada. La font ja existia el 1771 perquè aquesta data està gravada en una roca propera a la canella, però els seus orígens es perden en la història. Fins que no es va inaugurar la xarxa pública que porta l’aigua a les cases, la font de Dalt, juntament amb la font Mallola, eren llocs habituals d’abastament d’aigua per a molts palauencs. Destaca en aquest espai un abeurador i un safareig públic, que reben les aigües sobrants de la font.
L'Ajuntament, a les antigues escoles
L’Ajuntament de Palau-saverdera és un edifici de l’arquitecte Francesc de Paula Nebot, que es va inaugurar el 13 de maig de 1920 i que es va fer servir com a escola, amb alguna interrupció, des de l’any de la seva inauguració fins a 1999. L’any 1994 van començar les obres per convertir l’edifici en la Casa de la Vila i l’escola es va traslladar, temporalment, al Centre Cívic. El 5 de febrer de 2005 es va inaugurar el nou ajuntament, amb l’immoble completament adaptat a les noves necessitats. L’horari d’atenció al públic de és de dilluns a divendres, de 8h a 14h. Podeu contactar-hi a través del telèfon 972 55 23 37 o a través del correu electrònic: ajuntament@palau-saverdera.cat
Piscina municipal
La piscina municipal de Palau-saverdera està situada a l’avinguda del Mas Oriol, entre l’escola i el camp de futbol. La instal·lació està oberta des dels primers dies de juny fins a la tardor. Hi ha servei de bar i de restaurant i és el lloc on es concentra la majoria de la gent a l’estiu per passar una bona estona. Habitualment s’hi celebra la revetlla de Sant Joan i bona part dels actes de la Festa Major d’estiu (29 d’agost). Compta amb un vas d’aigua de 25 metres de llarg i un altre, de menor fondària i llargada, per a nens i nenes. Trobareu en aquesta instal·lació espais ombrívols i assolellats, segons els vostres preferències, vestidors per canviar-vos i unes esplèndides vistes a la plana.
Sant Salvador i el salt de la reina
Explica la llegenda que una reina mora que vivia al castell de Sant Salvador de Verdera es va veure perduda per l’avenç de les tropes cristianes durant la reconquesta i va decidir saltar daltabaix amb el seu cavall blanc. Una altra versió de la mateixa llegenda diu que va ser una reina cristiana, la qual, en una situació similar a l’anterior però amb els papers invertits, va decidir saltar amb el seu cavall per l’espadat. Una tercera versió diu que va ser una filla del comte d’Empúries, enamorada d’un pastor de la muntanya, qui va preferir saltar, abans que fer front a la reprimenda del seu pare per haver-se enamorat d’una persona tan humil. En qualsevol cas, les nits d’estiu, quan no bufa cap vent i regna la calma, encara es poden sentir els gemecs de l’ànima en pena de la noia.
